De cop, ahir, algú de la família tenia encès el televisor i escolto de lluny la veu de l’Helena García Melero. M’espero allò de “012, la Generalitat al teu costat”, o la seva veu fent tertúlia amb els seus col·legues de TV3. Però, no. Resulta que una de les estrelles de la televisió catalana — “la nostra”, diuen—, ara també fa publicitat: un anunci dels supermercats Caprabo. Un anunci que està vinculat a la pròpia Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, com podeu comprovar aquí. Espero que els responsables de l’ens algun dia ens expliquin els acords comercials a què arriben amb els nostres impostos. Però, ara, jo vull fer algunes consideracions sobre l’omnipresència de l’Helena García Melero.
1) Hi ha algú més sobre la capa de la terra catalana que sigui capaç de fer alguna de les feines que aquesta periodista porta a terme?
2) És lògic que una dona (o un home, que això no va de gènere) acapari tantes funcions socials o comunicatives?
3) No dóna una imatge delirant que una presentadora de TV3 sigui qui faci campanyes institucionals per a la Generalitat de manera exclusiva?
4) No confon al públic que ara, a més a més, faci un anunci d’uns supermercats?
5) Ella, no se n’adona que està abusant de la seva pròpia imatge? O que, llegit en forma passiva i còmica, ens assetja de manera despietada?
6) Si ella no se n’adona, la Generalitat o TV3 no hi hauria de posar remei i donar joc a d’altres persones?
7) En aquests moments en què la García Melero es fica en tots moments en la nostra quotidianitat, no hi ha més persones que pensin, com jo ja vaig manifestar, que no s’havia de fer públic que és tan amiga del President de la Generalitat que fins i tot les seves famílies passen dies d’agost junts?
Jo no sé si la Generalitat és al meu costat. El que sé és que l’Helena García Melero sí que és al meu costat... encara que no ho vulgui.