"LA TELEVISIÓ ÉS EL MIRALL ON ES REFLEXTEIX LA DERROTA DE TOT EL NOSTRE SISTEMA CULTURAL." (Federico Fellini)
TV3 ha fulminat Laura Rosel com a presentadora d'un dels pocs programes (“Preguntes freqüents”) que desentonaven de la banalització que presideix des de fa tants anys la graella de la televisió catalana. Què ha fet malament, Laura Rosel? El problema no és d’audiències, ben al contrari, ella ha fet pujar la ràtio que tenia el programa quan el va agafar. Tenint en compte que les indústries culturals, com la televisió, el primer que miren és el benefici, el lucre, la resposta l’haurem de buscar en un altre lloc. Quin? La política, la ideologia poruga que la televisió catalana demostra com a reflex de la covardia explícita d’aquells partits que diuen que ens portaran a una República, però no fan res per a corroborar-ho.
No m’equivoco, no; no penseu que és una sortida de to de les meves. Tret dels noticiaris, la programació de TV3 està farcida de programes frívols, que fan veure que els problemes del país no són tan greus i ens els podem prendre per la banda del riure: “Polònia”, “La nit dels Òscars”, “Està passant”, “El foraster”... ara ja s’anuncia “Trenquin tòpics”. Ja no es tracta que tot s’ho emportin els mateixos de sempre des de fa tants anys. Tampoc no es tracta de la legitimitat de cadascun dels programes per si mateix. El problema és l’abús del to banal, del riure fàcil, en tota la graella de la televisió nacional catalana.
I quan hi ha un programa que desentona clarament d’aquest abús de la banalització, un programa en què Laura Rosel donava prioritat a la paraula, al diàleg, a la topada d’idees, on fins i tot l’humor solia tenir un to mordaç, gens procliu al riure fàcil... quan es donava tot això, els dirigents del país es posen d’acord per treure-la fora malgrat que s’hagués convertit en un programa de màxima audiència.
Jo no sé com ho farà la seva substituta, la periodista Cristina Puig, però és evident que la nova ha acceptat situar-se en allò que la productora El Terrat i TV3 han pactat: la nova etapa de “Preguntes freqüents” té “com a objectiu reforçar l’entreteniment a l’hora d’explicar l’actualitat“, segons un comunicat oficial. Reforçar l’entreteniment? Un cop més, ens tracten d’idiotes, com si l’audiència televisiva catalana necessités entretenir-se per a debatre la realitat. Quan assistíem a les entrevistes que Rosel feia a personatges incòmodes de l’actualitat (recordo especialment la que li va fer a Bussel·les a Valtònyc, d’on surt la fotografia que il·lustra aquest text), ho feia cara a cara, sense adminicles decoratius, no hi havia concessions a la distracció. Ens entreteníem per mitjà del coneixement, no abocant-nos a l’estupidització col·lectiva, com pretenen els dirigents televisius (amb Saül Gordillo i Vicent Sanchis al capdavant).
Diguem-ho ben fort: la societat catalana és prou madura i no necessita que la televisió del país la tracti com a nens tanoques. L’actualitat és tan crua com és, i l’entreteniment indolent hi sobra.
I tot això, us preguntareu, què té que veure amb la política? Doncs que a primers de desembre, el govern de la Generalitat (PdCat i ERC) va pactar amb el PSC i Ciutdanas una nova composició de la Corporació (CCMA). No ho veieu? Els partits del govern ens venen de paraula que estan fent el camí cap a una República, però per darrere pacten amb els seus adversaris per al control d’un mitjà tan important com és la televisió. Per què? Perquè als partits del Procés ja els va bé tenir una televisió fossilitzada en l’entreteniment. I Laura Rosel els feia nosa.